ArtÃculos - Salidas y viajes
UN ITINERARI BOTÀNIC
Butlletà del Centre Excursionista de Banyoles
núm.437, gener-febrer-març 2010, pp.2-3
Articulo escrito conjuntamente con Joaquim Oliver "Xari"
UN ITINERARI BOTÀNIC
publicat Butlletà del Centre Excursionista de Banyoles, , juntament amb en Joaquim Oliver.
Per cinquè any consecutiu i dins el actes de la denominada Setmana de la Ciència, tot i que al Pla de l'Estany en podrÃem dir el mes de la ciència, ja que es duen a terme activitats durant tot el mes de novembre, muntanyencs i astrònoms hem fet un sortida conjunta, de manera que mentre uns es fèiem cà rrec de la caminada, els altres ho fèiem de la part cientÃfica.
En aquestes darrers anys hem fet una triangulació des dels cims de Rocacorba, Puigsacalm i el Mont (en un intent de recrear una part de l'experiment cientÃfic històric realitzat al segle XVIII per mesurar la longitud del meridià ); l'any següent, desprès d'una parada prèvia a l'estany de Banyoles varem pujar a Rocacorba (d'aquesta manera varem voler reproduir l'experiment original fet per Pascal a prop de Clermont Ferran (França) el 19 de setembre de 1648, entre el cim del Puy de Dome i un monestir situat al peu de la muntanya, per tal de mesurar l'altura de la muntanya mitjançant una columna de mercuri). A aquesta sortida li va seguir un itinerari geològic pel Cap de Creus i l'any passat una ruta megalÃtica per la zona de Roses.
Quatre sortides, quatre branques de la ciència diferents, i enguany, li ha tocat a la botà nica. I, per dur a terme aquesta fita, que millor que fer una visita als Jardà Botà nic Mar i Murtra de Blanes.
Abans però, i seguint amb el tarannà dels altres anys, calia fer una petita caminada i per això calia buscar quelcom aprop, en aquest cas de Blanes. Al final, es va decidir sortir de l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar, una construcció neoclà ssica del segle XVIII que al seu interior te una bona col·lecció d'exvots i de vaixells en miniatura, i tot vorejant els penya-segats arribar fins al Monument de la Dona Marinera de Lloret de Mar, una està tua de bronze de gairebé dos metres i mig d'altura, que amb la ma alçada representa una figura femenina, encarada al mar, en actitud d'acomiadar-se o be de saludar.
Aixà doncs, a quarts de deu del matÃ, desprès d'haver esmorzat tot just sota la platja de l'ermita, amb el remor de les onades i el cant de les gavines, un grup de 21 persones varem començar aquesta caminada, que vorejant les platges de Sa Boadella, Fenals i Cala Banys ens va portar fins al centre de la població. No es una gran excursió, una hora i mitja com a molt, però si que es una passejada d'una gran vellesa paisatgÃstica, ja que permet veure la majestuositat de la Costa Brava, i pels amants de la fotografia la veritat es que, si a més a més es te la sort de gaudir d'un matà com el que varem tenir, permet fer unes fotografies de "postal".
Desprès de la caminada, amb un cop de cotxe ens varem plantar, a les dotze en punt, a les portes del Mar i Murtra, on se'ns varem ajuntar cinc companys més. Era l'hora de començar la visita guiada.
Fundat fa quasi noranta anys per l'alemany Carl Faust, en les seves 4 ha. d'extensió, aplega un total aproximat de 3000 espècies, corresponents als climes subtropical, temperat i mediterrani d'arreu del món, a banda clar, dels edificis necessaris per dur a terme les activitats cientÃfiques que corresponen a un jardà botà nic: hivernacles, vivers, laboratoris, biblioteca,...
Al ser una visita englobada dins les activitats de la Setmana de la Ciència, i com a tal se'ls hi havia comunicat als encarregats del JardÃ, a banda de les visites que normalment es fan, en el nostre cas se'ns va permetre poder visitar aquestes altres instal·lacions, com els hivernacles i vivers, on files i files de testos arrenglerats i etiquetats, ens mostraven plantes en diferents estats de creixement, o el mateix laboratori, on varem conèixer al cap d'investigació, al qual, evidentment, no ens varem estar de fer-l'hi diferents peguntes, sobre tot relacionades amb el genoma i les cadenes heredità ries. I tot això, evidentment intercalat amb els diferents hà bitats: des de les Illes Canà ries, on varem poder veure la curiosa flor del plà tan, fins a les pinedes mediterrà nies, passant pels à rids deserts de Mèxic, Xile i Califòrnia, fins als boscos de bambú, que en menys d'una setmana agafen unes alçades superiors als tres metres.
La veritat es que va arribar un moment que no sabies on mirar o que fotografiar, però si ens tinguéssim que quedar amb alguna d'elles de bon segur que a tots ens va captivar la flor de l'anomenada Aristolochia grandiflora, una verdadera obra d'enginyeria vegetal, una flor del centre i sud d'Amèrica, de mes d'un pam d'amplada, amb forma de barret de bruixa, i que al seu bell mig te un forat per on desprèn una olor que atrau als insectes. Un cop aquests traspassen el llinda del forat, uns filera de pels retrà ctils, es posen en marxa, barrant-li la sortida de manera que no li queda mes remei que introduir-se dins del con i anar cap el fons. I no es fins que arriba a aquest punt, on la planta te las anteres carregades de pol·len, que els pels es retiren i la permeten sortir: la flor a aconseguit que el seu aliat, s'emporti en el seu cos el pol·len que la permetrà reproduir-se en una altra flor que tingui l'òrgan femenà madur.
En resum hem de dir que fou una bona matinal, i que com es costum, va acabar amb un bon à pat en un restaurant prop de la platja, on và rem arribar tot just a temps d'estalviar-nos una bona mullena, ja que el temps solejat del matÃ, de cop i volta es va girar, i al vent i li va seguir la pluja, ... però per sort per nosaltres .... ja està vem ben aixoplugats.
